Senders de Gran Recorregut (GR)


Per als que sigueu més caminadors i aficionats a la BBT, aquí teniu un mapa dels senders GR de la zona. Només hi descrivim els que pertanyen a les comarques de la Garrotxa, l’Empordà i el Ripollès, indicant els encreuaments entre ells.



Estem associats amb altres cases de turisme rural de la Garrotxa, de manera que si volguéssiu organitzar algun itinerari llarg podríeu fer nit en algun d’aquests allotjaments: la zona s’ho val. Consulteu-nos-ho.



RUTA DELS VOLCANS I L’ESTANY DE BANYOLES


Hi ha dues carreteres que comuniquen Olot i Banyoles, totes dues amb atractius singulars, cosa que permet fer una ruta circular molt interessant.


Banyoles, la capital de la comarca del Pla de l’Estany, és coneguda sobretot pel seu llac o estany, en el qual es van celebrar les proves de rem en les Olimpíades del 92. És molt agradable navegar-hi amb barca o amb piragua, o fer una volta pel passeig que el ressegueix amb bicicleta (allà mateix en lloguen) o tot passejant a peu. A la riba de l’estany hi ha l’església romànica de Santa Maria de Porqueres (s. XII). El centre històric de Banyoles també és interessant: plaça Major porticada (s. XIII), església de Santa Maria dels Turers (s. XIII), la Pia Almoina (edifici civil del s. XIV, seu actualment del Museu Arqueològic Comarcal), la Llotja del Tint (s. XV), el monestir de Sant Esteve, el Museu Darder d’Història Natural...


Si agafem la carretera C-150 en direcció a Olot, trobarem el conjunt medieval de Besalú, amb el magnífic pont romànic sobre el riu Fluvià (s. XII). En altre temps, aquesta vila va ser una important cruïlla de camins; en l’època que va ser capital del Comtat de Besalú, fins i tot s’havia de pagar un peatge per travessar el pont. Hi ha una plaça Major porticada amb edificis notables a l’entorn, com la Cúria Reial (s. XIV). Hi destaquen també el Call (barri jueu), amb un espai de banys de purificació (Miqwé), i les esglésies de Sant Pere i Sant Vicenç (s. X). A la rodalia, podreu descobrir les esglésies romàniques de Palera i Beuda, i el santuari de la Mare de Déu del Mont (mirador).


Continuant en direcció a Olot arribem a Castellfollit de la Roca, amb el seu espectacular cingle de columnes basàltiques, d’uns 60 metres d’altura i un quilòmetre de llarg, sobre la confluència dels rius Fluvià i Turonell. La visió del conjunt de l’església i les cases suspeses sobre el cingle és molt pintoresca.


Castellfollit pertany al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el més ben conservat de la Península. Aquest espai natural protegit s’estén per cent vint quilòmetres quadrats, en una zona bastant poblada, i engloba onze municipis i vint-i-sis reserves naturals. Són terres que oscil·len entre els dos-cents i els mil cent metres d’altitud, cosa que, junt amb el clima, afavoreix l’aparició d’una rica varietat de flora i fauna.


Si ens desviem per anar a Sant Joan les Fonts (dins del mateix parc natural), veurem una altra formació basàltica. D’aquest municipi, cal ressaltar l’església romànica de Sant Esteve (s. XII) i, com a mostra de romànic civil, la casa Juvinyà.


A Olot, capital comarcal de la Garrotxa, destaquen el volcà Montsacopa i el parc Nou. En aquest darrer lloc hi ha el Casal dels Volcans (museu i centre d’informació del parc) i el Jardí Botànic. Entre els principals atractius de la ciutat, convé esmentar l’església de Sant Esteve, algunes cases d’estil modernista i el Museu Comarcal de la Garrotxa.


Si enfilem per la carretera de Santa Pau, passarem per la Fageda d’en Jordà, el volcà Croscat i el de Santa Margarida (amb una petita ermita al cràter). Arribem a Santa Pau, un interessant conjunt medieval, amb el seu castell (s. XII-XIV), la plaça porticada i l'església gòtica de Santa Maria. Per aquesta mateixa carretera, passant pel poble de Mieres, tornem a Banyoles. Quatre quilòmetres abans d’arribar-hi, podem aturar-nos al bosc de Can Ginebreda, on l’escultor Xicu Cabanyes té una exposició permanent de les seves figures eròtiques a l’aire lliure. Aneu a veure-les; ja m’ho comentareu...