|
|
||||||||
|
|
|
|||||||
|
|
||||||||
|
|
|
|||||||
| Tortellà
és un petit municipi d'uns set-cents habitants amb una particular
indústria artesana i secular: la fabricació de culleres de
fusta.
Situat a l'Alta Garrotxa, Tortellà es troba a una altitud d'uns 350 m sobre el nivell del mar. Això i la protecció que rep al nord de les serralades prepirinenques fan que hi hagi un clima especialment suau a l'hivern. Aquest microclima afavoreix l'existència d'una varietat de flora i fauna molt peculiars. Els comuns de Tortellà són terrenys inclosos dins el PEIN (pla d'espais d'interès natural). Per les terres de ponent, i a tocar del municipi de Montagut, el riu Llierca s'escola entre cingles i serralades espectaculars, en els cursos alt i mitjà. No hi ha dubte que el riu ofereix atractius especials per als banyistes, i també per als més agosarats, els que prefereixen esports excitants i una mica arriscats, com els escaladors. El fotògraf Francesc Català-Roca, malauradament desaparegut, va fixar la bellesa d'aquestes contrades en unes imatges incloses al llibre El Pirineu, amb text d'Estanislau Torres (Edicions Destino, Barcelona). La zona del pont romànic sobre el riu Llierca, conegut com el pont del Llierca o la font del Cossi, ha estat esmentada en el suplement del diari El País (juliol de 1997) com un dels indrets de Catalunya més apropiats per al bany, junt amb les millors platges de la Costa Brava. Des del nostre mas, es pot accedir al riu fent un agradable passeig a peu (és una excursió d'uns 45 minuts) o amb automòbil ( 5 minuts). La muntanya esquerpa i solitària que ens porta a França, per la vall de Sant Aniol i el pas de les Canals, els cingles i les fondalades que la fan sovint impracticable per als profans, evoquen records d'altres temps. Abans que es produís el despoblament actual, els traficants de comerç, els traginers, els contrabandistes i els trabucaires s'enfilaven per aquesta vall tot cercant els mercats i productes que els permetessin guanyar-se la vida, alguns per mitjans més honrosos que altres... Ja en aquelles èpoques, el nostre mas servia de fonda per a tots ells. En l'esmentat llibre El Pirineu, Estanislau Torres escriu: «En l'actualitat, penetrar a la vall de Sant Aniol i arribar fins a l'ermitatge i els encontorns és visitar un territori on regna un silenci absolut, pesant... A mi, particularment, de tots els llocs abandonats que he visitat fins avui (que ja són molts), és el que més m'ha impressionat.» Punxa aquí per veure fotos panorámiques
del entorn.>>> AQUI.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
