Sant Grau d'Entreperes http://www.rurals.com

Sant Grau

Vista de Tortellà pujant a Sant Grau

Sant Grau d'Entreperes és una petita ermita situada dins el municipi de Sales de Llierca. De les nombroses possibilitats que ofereix l'Alta Garrotxa per fer-hi excursions a peu, hem escollit aquesta perquè presenta poca dificultat. El desnivell és moderat (450 m), però suficient perquè en arribar al cim gaudiu d'una panoràmica espectacular.

Prendrem des del mateix municipi de Tortellà el "Camí dels Valencians", just al nord del poble. Pujarem per aquest camí fins a passar "La Sínia", la primera masia que trobarem en sortir del poble, i la nostra, Ca la Coixa, i seguirem amunt tot deixant enrere l'ultima casa del Veïnat D'amunt: Can Patorra. Un cop a la Pedrera dels Comuns, buscarem el camí, parcialment ocult per aquesta explotació, pujant per l'esquerra de la pedrera. Trobarem un camí ben fressat que ens porta cap a l’Oest, i haurem d’anar amb compte de no perdre’l ni deixar-lo per altres senders secundaris, més estrets, més bruts i menys senyalitzats.

 Quan el camí tomba cap al Nord, observem per última vegada l'esplèndida vista de què hem gaudit fins ara i ens endinsem en un bosc format bàsicament per pi negre i del qual ha desaparegut l’alzina. L'Alta Garrotxa és una terra de contrastos: és esquerpa i abrupta, poc coneguda, marcada aquí i allà per cingles que la fan poc grata al foraster. Per això, cal tenir cura de no abandonar els camins, de no intentar aventurar-nos camps a través. En aquest bosc de pi negre són abundants altres espècies pròpies dels boscos humits de més cap al nord: la blada, el freixe, el roure, el cirerer bord, el pi ginebra o el boix, entre altres varietats, omplen el bosc i el converteixen a la tardor, quan els arbres caducifolis comencen a perdre la fulla, en un espectacle multicolor. La molsa i l'herba curta i verda ens faran de catifa per guiar-nos durant tota la ruta, en un silenci trencat de tant en tant pel vent del nord. És remarcable l'abundància de l'àliga trencalòs en aquests paratges, però el corb, el tudó, la merla o el puput en són també uns habitants assidus. Trobarem el camí llaurat aquí i allà pel porc senglar i, si tenim sort, alguna guilla espantada fugirà al nostre pas: per veure’n, simplement hem d’evitar fer gaire enrenou... . Recomanem que feu la sortida degudament preparats: botes de muntanya usades, abric (segons l'època de l'any), brúixola i plànol .